MANS DE FANG

Mans de fang és la nova novel·la de Francesca Aliern, un cop més editada per Cossetània, i un cop més amb el seu estil característic. Sovint comentem amb lamic Emigdi que podríem reconèixer una novel·la de Francesca Aliern en poques línies, i fins i tot només amb el títol. Aquesta vegada la història se centra en una Xerta sempre present, i als anys 50, una dècada on lautora es mou amb comoditat i que ha tractat en diversos llibres, com ara Sabó moll. Les protagonistes, dues dones, la Carme i la Manuela, que inicien la història a la vora de la carretera, espiant els nois que amb bicicleta es dirigeixen a estudiar a la ciutat veïna, que es dirigeixen cap a un futur millor. Dones, i de família humil, no perden la il·lusió de canviar el seu destí, daccedir a uns estudis que refacin el guió duna vida que sembla ja escrita des del naixement. Carme es veu atrapada de seguida pel seu entorn familiar, per lobligació de tenir cura de sa mare malalta, per labsència dun pare endinsat en lluites proletàries que només li donaran maldecaps i frustració, i que buscarà el consol de la carn en altres braços. Manuela mantindrà viva lesperança més temps, i la vida, malvada, li posarà a frec dels dits el seu somni, per a prendrel definitivament. La lliçó és molt dura: cal renunciar als somnis i acceptar la realitat per evitar el dolor. Escriure serà el seu últim fil desperança.