Una catalana a París

«Jo buscava en aquella expectació un raig de simpatia perquè soc catalana a París, i desitjava que Raimon ens fes quedar bé. Diuen que aquest sentiment meu és patriotisme tronat. Potser sí, que ho és, però deixeu-mel, si us plau: "cest mon droit".»

Teresa Pàmies va viure els efectes de lesclat de la Revolució Russa des que va néixer en el si duna família de fermes conviccions comunistes. Durant la Guerra Civil va combatre com a secretària femenina de les JSUC. El gener del 1939 va començar un exili de més de trenta anys, amb París com a últim aixopluc. No va publicar el primer llibre, Testament a Praga, fins al 1971. Abans va escriure moltes cròniques sobre la vida cultural sota el franquisme, que ella des de la distància, seguia amb la màxima atenció. Aquí shi recullen textos ja editats en revistes de lèpoca i textos del tot inèdits anteriors a la Teresa Pàmies escriptora: sobre Pau Casals, Joan miró, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Francesc Candel, Anna Akhmàtova, Aleksandr Soljenitsin... hi descobrim una periodista de ploma àgil i de llengua esmolada, elegant i combativa, lliure.