ALIMENT PER AL DESITG INFINIT

La via de l extinció del desig no es idonia, perque el desig es una dimensió constitutiva de l esser humà i en intentar extirpar-lo es nega, immediatament, la condició humana. Podem, aixo sí, administrar els desigs, jerarquitzar-los i alliberar-nos de molts objectes de desig, pero mai del mateix desig. Tambe es fútil oferir objectes finits per sadollar aquest desig infinit. Aquest es el gran parany del materialisme comunista. L experiencia de la mancança persisteix. Res no omple el pou, res no satisfarà totalment. El desig infinit anhela un Tu infinit. El cor roman inquiet, mentre no reconeix aquest Tu infinit que, com diu sant Agustí d Hipona, es l únic que pot aquietar-lo definitivament. Aquest Tu es fa present a traves dels altres, en la trobada interpersonal, pero d una manera plena en l eucaristia, aliment per al desig infinit.