ARRELS 9

I, finalment, neva. Després d'un any tan sec, confiem que els cims del Pirineu acabin ben emblanquinats i que, quan desglaci, els rius baixin abundosos i les reserves subterrànies sobreïxin a la propera primavera. Any de neu, any de Déu, que deien. Aquest hivern, Arrels descobreix la vida dels qui hi viuen a tocar, dels qui en coneixen la cara amable i la cara feréstega, dels qui l'estimen tant com la temen. Transitem sobre el camins relliscosos d'uns paisatges que ens alerten abans que ningú d'un món que corre el risc d'esvair-se pels efectes de l'emergència climàtica. Arrecerats vora el foc mentre fora cauen els flocs, des de darrere la finestra veiem com, sota una capa de silenci blanc, la vida no s'atura, però pren un altre ritme, més pausat, més assossegat. Benvinguts a l'hivern.