Blau pàl·lid

| hace 2 meses

No estic acostumat a llegir poesia, tot i que tingui costum de llegir. El llibre m’ha sorprès, crec que mescla molt bé l’ús del llenguatge amb la creació d’imatges còsmiques. Em fa pensar en una versió poètica de la peli Interstelar.

| hace 3 meses

Blau pàl·lid és d’aquells llibres que et fan sentir petit i immens alhora. Des de la primera part, _Radiació còsmica de fons_, l’autor et col·loca just al límit entre l’espai i la cuina de casa. Parla de galàxies que neixen i al vers següent dels actes més quotidians. Aquest salt constant entre el còsmic i el visceral és el que fa que el poemari funcioni tan bé. La divisió en tres parts et porta de viatje des del principi del univers, passant pel nostre petit cosmos a la terra i culminant amb la fi de la humanitat. El que més m’ha tocat és que l’autor observa la Terra lentament per veure totes les cares. I enmig d’aquest univers que es trenca i es torna a muntar, apareix la poesia com una engruna obstinada de blau pàl·lid. Petita, però present. La llengua balla molt bé. Té moments de contundència quan parla de temps i espais enormes, i moments de tendresa brutal quan baixa a terra. No necessita paraules grans per fer-te pensar en coses enormes. És un llibre per llegir lent. Per deixar que cada poema faci de peça de trencaclosques. Quan arribes al final entens que el viatge no era cap al cosmos, era cap a dins. Recomanadíssim si t’agrada la poesia que no et dóna respostes, sinó millors preguntes.

| hace 3 meses

Dividit en tres grans blocs, aquest llibre de poemes funciona com un relat que viatja des de la gènesi del cosmos fins al dia a dia de qualsevol persona. Malgrat la immensitat de la proposta, l'autor aconsegueix defugir la pretensiositat gràcies a una mirada neta i emotiva, capaç d'enllaçar la nostra rutina diària amb les arrels mateixes de l'existència.