Caldrà la pluja

Caldrà la pluja transita per la sendera del sentir cap al pensar i, en consequ?ència, s?atansa a la pròpia essència del jo, a través de l?amor, del desamor, del desempar, del desig i també des de les reflexions de la pròpia mort. «De començament a fi el llibre de poemes Caldrà la pluja es troba travessat per la força simbòlica i metafòrica de la revivificació de la pluja, invocada, esperada secretament des de l?aridesa d?una reflexió sobre la desesperança escrita des de la serenitat i no pas en la desesperació». «L?espera de la pluja és també l?exigència de la revolta. Hi ha, en aquesta espera, alguna cosa iniciàtica i fins i tot programàtica, d?aquí potser el recurs sovintejat a l?al·legoria en obres com Delta i Com fileres de formigues.» (del pròleg d?Albert Gavaldà)