Camus y Sartre

Fins ara ha resultat impossible llegir la història completa de la relació entre Albert Camus i Jean-Paul Sartre. La seua dramàtica ruptura en els moments més crítics de la guerra freda, com el propi conflicte en si mateix, va exigir, a aquells atrapats en les seues xarxes, prendre partit abans que valorar la seua tràgica complexitat. Albert Camus i Jean-Paul Sartre es van conèixer en 1943, durant l'ocupació alemanya de França. Aliats intel·lectuals, així com polítics, van ser aviat famosos després de l'alliberament de París. Bé com a dramaturgs, novel·listes, filòsofs, periodistes o editors, ambdós semblaven estar a tot arreu i al comandament de tots els mitjans de comunicació a la França de la postguerra. No obstant això, les tensions entre l'Est i Occident introduirien una gran tensió en la seua amistat conforme evolucionaven en direccions oposades i començaven a discrepar sobre filosofia, les responsabilitats dels intel·lectuals i quina classe de canvis polítics eren necessaris o possibles. Sartre va abraçar la violència com un camí per al canvi i Camus s'hi va oposar asprament, donant lloc a una amarga i molt pública disputa en 1952. Mai no es van tornar a parlar, encara que van continuar atacant-se indirectament fins a la mort de Camus en 1960. Mitjançant la combinació de la biografia i la història intel·lectual, la passió filosòfica i la política, Camus y Sartre fascinarà a tot aquell interessat en aquests grans escriptors o en els temes historicomundials que els van separar.