Carn estranya

De vides, nomŽs en tenim una, i es veu tan condicionada, dirigida, mal acondu•da i fins i tot falsificada per idees, persones i pensaments entre els quals transcorre, que el temps que lÕhem tinguda, un cop Žs una mica llarg, ens espanta per estrany, i no ens sembla gens el nostre temps, el de la nostra vida, la que potser existia, la que intu•m com a veritable i pr˜pia. Aleshores seÕns acut que, per descobrir-la i conixer-la, ni que nomŽs sigui per besllumar-ne massa tard un trosset, no disposem de cap altre instrument que la paraula: en aquest cas, una colla de sonets.