Com l'ultim joc de mai

Com l''últim joc de mai s''inscriu dins la tradició poètica de la paraula i el silenci; una poesia que posa la paraula com a centre, amb la seva solitud essencial, envoltada de silencis. Paraula que remet a l''origen del llenguatge; paraula al desert, errant i sempre fora de si mateixa, que és alhora paraula sagrada i paraula del cos. Una poesia que intenta recuperar la innocència de la paraula originària, sempre nova, sempre descoberta per primera vegada.