Dirk, dixit!

Quan tenien cinc anys, i mentre eren al cine, la Laia i en Jan van desaparèixer misteriosament. Un parell d’hores més tard, i a uns quants quilòmetres de distància, en Jan va reaparèixer sense poder recordar res del que havia passat. Vint anys després, de la Laia encara no se’n sap res, i en Jan és un jove amb molta mala sort que sempre acaba ficant-se en embolics. Un dia, just quan surt de la presó, un home l’espera. És en Dirk, un exdetectiu que, sorprenentment, vol obrir-se pas en el món de la màgia i l’espiritisme. —T’agradaria aturar el temps? —Aturar el temps? I què vol dir això d’aturar el temps? —Doncs, senzillament, el que has entès: aturar-lo. —I és legal, aturar el temps? A partir d’aquest encontre, i de la influència d’en Dirk, en Jan comença a creure que encara és a temps d’acomplir una vella promesa que els va fer als pares de la Laia: “Sabeu què? Quan sigui gran la trobaré. Trobaré la Laia, us ho prometo”. Però el fet d’intentar trobar-la pot comportar més d’un perill, sobretot si allí on la busca, i allí on creu trobar-la, el temps transcorre d’una manera molt diferent. A cavall entre la fantasia, la ciència ficció i la novel·la negra, i amb l’ús d’un llenguatge amè i dinàmic, gairebé cinematogràfic, Dirk Dixit té la intenció d’atraure, divertir i sorprendre el lector.