Dones i hereus

Dones i hereus és el relat d’una família de pagès del secà català, des de finals del segle xvii fins a la postguerra del segle passat, que vol fer emergir el paper i el dia a dia de les dones en el procés d’assumir protagonisme en l’economia i la gestió de la propietat. També és una obra de divulgació científica extrapolable a la quotidianitat de la història de moltes altres famílies, llocs i comarques igualment caracteritzades per l’economia agrícola i unes mateixes formes de relació familiar. En alguns moments, els fets històrics es complementen amb la narració novel·lada de les circumstàncies i dels personatges, i inclou apartats amb diàlegs que reflecteixen situacions i sentiments que no es poden basar en dades concretes però que, amb tota certesa, es podien haver produït. D’aquesta manera, l’autora vol acostar el lector a les circumstàncies intrínseques de les persones de qui explica les vides i que, de fet, formen el teixit de la història. Un dels orígens d’aquesta obra és la documentació dels Aluja de Montbrió de la Marca, una família d’aquest antic municipi de la comarca de la Conca de Barberà, la qual dota de moltes certeses tot el que s’explica. Dones i hereus fa emergir la importància dels espais viscuts per les persones i la manera com, sovint, les experiències i els sentiments tenen molt a veure amb els grans fets i les estructures de la història. És per això que la narració va fent referència al context històric i a les qüestions estructurals bàsiques que es van desenvolupar en el decurs dels més de dos-cents anys compresos en el llibre, com són la influència de l’Església, la tradició patriarcal, les guerres i les economies rurals durant la transició cap a l’economia capitalista.