Dones invisibles

La història convencional ens diu que, en el transcurs dels segles, no hi va haver dones rellevants: ni científiques, ni artistes, ni inventores, ni filòsofes, ni polítiques... i que les escassíssimes excepcions simplement o bé eren esposes de grans homes (perquè ja se sap que rere un gran home sempre hi ha una gran dona), o bé eren dones malicioses, falses, intrigants o deslleials, com la perversa Lívia que molts vam conèixer a través de la sèrie «Jo, Claudi», o la infame comtessa Báthory, de qui la llegenda diu que es banyava en la sang d’innocents per conservar la bellesa. Però en aquest llibre Maria Lluïsa Latorre demostra d’una manera incontestable que no és així, que sempre ens han escamotejat el 50 % de la història, perquè hi va haver dones que van fer grans coses, que van crear i innovar com cap home ho havia fet fins aleshores, que ho van fer desafiant el seu temps, estudiant d’amagat, contravenint les lleis i amb un coratge insòlit. I tanmateix els seus noms són avui pràcticament desconeguts.