El collons de gat!

Quan el protagonista sap més que l’espectador, misteri.
Quan l’espectador sap més que el protagonista, suspens.
Quan el protagonista i l’espectador saben el mateix, sorpresa.

I quan t’oblides de tot el que saps a canvi de poder pagar mensualment el benestar de ta mare, i et veus obligat a suportar les exigències i la vulgaritat suprema dels usuaris de la sanitat pública, la fulla esmoladíssima de la navalla d’un gitano a frec de pell i el temor d’acabar, tard o d’hora, involucrat en la intoxicació de tot un edifici hospitalari, una de dues: o no fas res i et deixes endur per la insatisfacció permanent (el mal rotllo o la follia sense retrocés que només zeladors i administratius poden contreure en un recinte hospitalari) o coneixes el Jesús dels Morts, el sinistre zelador del mortuori, de qui tothom diu monstruositats, i comparteixes amb ell la droga de l’esperança i el secret, i alhora misteri, dels fantasmes que deambulen per l’hospital.