EL CONTE DE L'ALFABET (PREMI NUVOL 2022)

Despres d'anys d'escriure poesia, l’autora rep l’encàrrec d’escriure, en prosa, un text autobiogràfic. Pero que podia explicar, ella, de la seva vida, mancada de fets espectaculars i experiencies dramàtiques? I des de quina perspectiva podia parlar-ne als 35 anys? Una lectura casual va donar-li la idea d’estructurar el llibre a partir del seu alfabet matern, el ciríl·lic, que te trenta-tres lletres. Cada lletra del ciríl·lic, doncs, representaria una paraula —una paraula russa, escrita en original i en transcripció—, i cada paraula seria un punt de partida per parlar d'un fenomen, un element o una personalitat de la cultura russa. La tria de paraules, deliberadament arbitrària, obeiria nomes als desitjos de la memoria i la imaginació. Les anecdotes personals hi serien, pero nomes per donar mes vida i color a les entrades del diccionari. A poc a poc es va adonar que, si be no li interessava gaire parlar d’ella, sí que volia fer un homenatge als seus avantpassats i mirar d'entreteixir, d'una manera fragmentària, les seves petites histories particulars amb la historia gran del segle XX rus.