El diable i l'home just

Jordi Coca (Barcelona, 1947) doctor en Arts Escèniques, va començar a publicar l'any 1971 amb l'obra Un d'aquells estius (Els Lluïsos) i un llibre on oferia la primera visió global de Joan Brossa. Ha escrit una vintena de novel·les i ha obtingut nombrosos premis, entre els quals destaquen el premi Josep Pla 1992 (La japonesa), el Nacional de la Crítica 1994 i 2013 (Louise, un conte sobre la felicitat i En caure la tarda), el Sant Jordi 2000 (Sota la pols), el Joanot Martorell 2004 (Cara d'àngel) o el Sant Joan 2009 (La nit de les papallones). D’altres obres publicades recordem Mal de lluna (1988), L'Emperador (1997), Lena (2002), La noia del ball (2007), El diable i l’home just (2014), Califòrnia (2016), Els ulls dels homes mentiders (2018) o La quietud (2024). La seva obra ha estat traduïda al castellà, al francès, a l'italià i a l'anglès. Com a assagista, cal esmentar l’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Intent de Teatre Nacional. 1955-1963 (1978), El teatre de Josep Palau i Fabre: alquímia i revolta (2013), El teatre de Shakespeare en el seu context (2022) i L'enigma Marlowe (2026), amb el qual va obtenir el Premi Bones Lletres d'Assaig Humanístic. Jordi Coca també és dramaturg i director d’escena, i ha dirigit obres pròpies, d’Antonin Artaud, Joan Brossa, Samuel Beckett, Josep Palau i Fabre, o Peter Handke.

Fotografia: ©Viqui Sanz