«El dolor» está escrito en los últimos días de la ocupación alemana y los primeros de la liberación. Los verdugos que se transforman en víctimas, las víctimas que se transforman en verdugos, es el turbulento fondo de esta crónica. El angustioso diario de la autora mientras espera el retorno de su marido, al que ya no ama, de un campo de concentración y su extraña relación con un agente de la Gestapo al que entregará a la Resistencia forman algunas de las dramáticas situaciones de este libro. Marguerite Duras dejó un gran testimonio sobre el conflicto moral y político de la justicia en una época de vencedores y vencidos.
Margarite Duras nació en Gia Dinh (Indochina) en 1914. De un estilo realista de influencia norteamericana («La impudicia», 1944; «La vida tranquila», 1944; «Un dique contra el Pacífico», 1950) evoluciona a un tipo de literatura experimental, hasta ser representante del noveau roman. En 1984 publicó «El amante» por el que recibió el Premio Goncourt de la letras francesas.
Tres historias que exploran la intimidad, la memoria y las sombras que nos habitan
Nascuda el 1914 a prop de Saigon (Cochinchina), filla d'una mare mestra i un pare professor de matemàtiques, Marguerite Donnadieu va ser novel·lista, guionista i directora de cinema francesa, autora de L'amant o La vida material. Es va establir definitivament a França el 1932, on va publicar la seva primera novel·la (Les Impudents), sota el pseudònim de Marguerite Duras, el 1943. Les experiències que va viure amb la seva mare a Indoxina la van inspirar per escriure la novel·la Un dic contra el Pacífic, amb la qual es va donar a conèixer per al gran públic el 1950. Durant la Segona Guerra Mundial, va col·laborar a París amb la Resistència, per la qual cosa va ser deportada a Alemanya. Va ser resistent durant la Segona Guerra Mundial, comunista fins al 1950, i va participar activament en el Maig del 68. Va desenvolupar una intensa activitat en els camps del periodisme, la novel·la, el teatre i el cinema, i va escriure i dirigir diverses pel·lícules i obres teatrals. Va escriure el guió de la cèlebre pel·lícula Hiroshima, mon amour (1958), dirigida per Alain Resnais. Va morir el 3 de març de 1996 a París. Inicialment propera a la línia existencialista de Jean-Paul Sartre i Albert Camus, després es va acostar als postulats del «nouveau roman» d'Alain Robbe-Grillet, tot i que les seves novel·les no es limiten mai al mer experimentalisme, sinó que deixen entreveure un alè intensament personal i viscut.