EL MAR FA L'ULLET A LA FINESTRA

Les remors de l’aigua tenen un encant que més enllà de viure les seves sensacions desperten un desig intens d’arribar a entendre el seu llenguatge. M’extasia contemplar les ones del mar, siguin planes o tempestuoses, perquè sento com s’agermanen amb els meus sentiments. M’entristeix no saber correspondre a la seva amistat que hipnotitza els meus ulls i paralitza la parla, però emociona el cor. És un goig el soroll de l’aigua d’un rierol amb el seu curs buscant el mar sentint-se solidari amb el meu pensament. Em fa feliç l’aigua de la dutxa de cada matí que acarona el meu cos i el fa sentir més net en el camí de la veritat humana. I gaudint del paisatge marí des d’una finestra eixí la voluntat d’escriure el poemari que tens, amic lector i amiga lectora, a les teves mans.La portada del llibre i les il·lustracions interiors són fruit del mateix interès d’escoltar el mar, des de l’estudi de l’amic Lluís Capçada aportant un diàleg color-paraula, enriquidor de l’esperit humà. Els moviments de l’aigua, de dia sota la influència de la llum de sol i de nit amb les de la lluna, exemplaritzen el ritme dels batecs del cor que esdevenen un himne a la vida en l’abraçada humanitat natura. És el goig de la gran veritat que l’aigua és vida i té en les vibracions emocionals l’argument de la veritat. Els batecs del cor són el ritme dels rems dels mariners buscant en les ones explicacions metafòriques en el procés de l’existència. Escoltar la remor de les aigües és escoltar les sensacions vives de la humanitat. El meu desig en escriure aquest humil poemari no era altra, que gaudir de tots els moments de la vida, que l’aigua em posava davant dels ulls. L’aigua és un extraordinari configurador de la convivència humana i de la globalitat universal.