El món d'ahir #17

És habitual comparar una vida o qualsevol recorregut temporal amb l itinerari d un ferrocarril. El tren no viatja només per l espai, també ho fa pel temps, i la Història es pot entendre de manera molt diáfana com el trajecte entre el passat i el present, passant per diverses estacions, per costes pronunciades, ponts sobre aigües turbulentes o trams de sobtada acceleració; per túnels foscos i per deserts sense horitzó, i amb freqüents ensurts, descarrilaments i fins i tot alguna estimbada. El transport rodat sobre ra¯ls té milÉlennis d història. A les ciutats més antigues de Mesopotámia ja es va descobrir que aprofitar i fixar les roderes dels carros sobre camins i carrers facilitava la circulació. Però el ferrocarril és una invenció recent, de primer limitada al transport del carbó de les mines de GalÉles. De seguida, la locomotora de vapor de Stephenson va posar en relleu les enormes possibilitats de l invent, i el 1830 un tren ja portava persones i mercaderies de Manchester a Liverpool. Els británics, pioners en la industrialització, són els responsables d aquesta revolució del transport que en poques décades va teixir una teranyina de vies a tot Europa i finalment al món sencer. A Catalunya, van ser els diners privats i la tossuderia de Miquel Biada els que van implantar l