ELS CONFINS D EUROPA

La guerra del Kosovo (sobretot, quan lOTAN començà a bombardejar Belgrad) ha colpit de nou la intel•lectualitat europea pel que fa al fet de poder predir els possibles conflictes bèl•lics, per tal d’intervenir-hi a temps abans que la massacre s’instal•le com una vergonya més a la nostra consciència de demòcrates compromesos. Alguns “intel·lectuals”, com també alguns polítics, ressaltaren la impossibilitat d’avançar-se a l’inici inevitable de la guerra a causa,entre altres coses, de la manca d’informació sobre els territoris en conflicte. Aquesta opinió, sens dubte respectable, delata una manca de rigor intel·lectual imperdonable. Pel que fa al Kosovo, la cosa ja s’albirava: algunes veus, tant en premsa com en llibres, ja havien avisat de l’imminent desastre que s’hi apropava. La d’Alfons Cucó en fou una. El 1997 publicava “Els confins d’Europa”, un assaig que recull dos informes que Cucó, en qualitat d’informador especial, confegí per a la Unió Europea: el primer, “La Mediterrània oriental”, el presentà el 1995 davant l‘Assemblea de la Unió Europea Occidental, i el segon, “Nacionalisme i drets humans a Kosovo”, el 1996 davant l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. En tots dos informes, ja s’hi denunciava la violació dels drets humans als confins sud-orientals d’Europa —a més d’analitzar-hi les causes històriques dels conflictes nacionals i etnicoreligiosos d’aquells territoris. El llibre, en concret, se centra en els casos de Turquia, Grècia i el Kosovo, i esdevé, desgraciadament, tot un testimoni de com les veus més preclares no són escoltades en els moments històrics més decisius.