En defensa pròpia

La fita històrica del Primer d’Octubre ha estat metabolitzada com el principi de tot per bona part de l’independentisme i amb frustració i agror per una altra part. D’aquesta segona reacció n’ha sorgit un independentisme —sovint de matriu conservadora— profundament crispat que, lluny d’apostar per seguir sumant i assumir la realitat per canviar-la, ha decidit instal·lar-se en un miratge i descarregar la seva frustració damunt del mateix moviment sobiranista.

Joan Tardà és una de les persones que ha viscut amb més virulència aquest canvi de paradigma. En aquest llibre, en què parla clar i català, n’explica les causes i aposta decididament per reprendre el camí per guanyar i culminar el referèndum de l’1 d’Octubre.

“Apostar en tots els àmbits de negociació, preveure i anticipar tots els escenaris; aquest és l’equilibri que donarà solidesa a la nostra aposta”. (Del pròleg d’Arnaldo Otegi.)

“Tardà és un exponent de la Catalunya republicana i de l’independentisme al Baix Llobregat, i la síntesi de tot el que ha representat ERC des de la seva gènesi”. (De l’epíleg de Sergi Sol.)