Esperança després de la COVID-19

Hi ha un aspecte implícit de l’esperança que, de tant en tant, –i en les circumstàncies actuals– conve explicar i recordar. L’esperança va sempre associada a una dificultat o un repte. Si no hi ha dificultat, si no hi ha el perill de fallar, si ja el resultat està assegurat, no parlarem d’esperança, sinó d’espera. Aquesta pandemia ens ha abocat a una gran crisi social, política i economica. Tanmateix, tota crisi es una oportunitat. No estem sols, Deu ens acompanya, pero la seva acció necessita la nostra col·laboració per fer possible la comunió, per treballar tots units, per posar la nostra atenció, intel·ligencia i acció coordinada davant els reptes que se’ns presenten. No es moment per a crítiques. És cert que caldrà avaluar el que ha succet per aprendre dels errors i demanar-nos perdó. Pero ara es el moment de treballar tots junts, d’ajudar-nos a treure el millor de cadascun de nosaltres. Cal que canviem la nostra manera de viure ja que si continuem cometent els mateixos errors, no podem esperar uns resultats diferents dels de sempre… ¿Que podem fer tota la família de l’Esglesia per refer l’esperança?