Fins que en Colom begui a galet

Fer beure a galet, en sentit metafòric, vol dir enganyar algú abusant de la seva credulitat. El món sencer s’ha empassat fins a l’última glopada una Historia de España on hidalgos i pastors castellans exploraven continents i conquerien imperis, i on els inquisidors cremaven llibres i heretges al matí, però a la tarda fundaven universitats o escrivien obres d’art. Mentrestant, i sota el mateix monarca, l’onada d’humanistes i literats catalans que brillaven prometedors durant tot el segle xv s’estronca de cop i volta, i els navegants, cònsols, juristes, militars i mercaders de la Nació que havia ostentat l’hegemonia mediterrània al llarg de dos segles s’enfonsen en una ineluctable decadència. Fins que en Colom begui a galet és un recull d’articles, disposats en ordre cronològic, d’un temps en què l’estrella de la Nació Catalana va brillar més alta que mai amb la Descoberta d’Amèrica i el regnat de l’emperador Carles V. Per aquestes pàgines desfilen alts personatges dels segles xv i xvi, sempre en relació amb la figura de Cristòfor Colom com a protagonista, com a actor secundari o com a teló de fons de la història. D’una història de quan als catalans encara no ens feien beure a galet.