Fulls de dietari.

El 7 de juliol del 1917, Carles Soldevila va estrenar al periòdic barceloní La Publicidad una secció diària titulada «Hojas de dietario», que signava amb el pseudònim Myself. Cinc anys més tard, el 10 dagost del 1922, larticle apareixia en català, i lautor el firmava ell mateix, sense pseudònim. Des daleshores, els «Fulls de dietari» de Carles Soldevila van seguir apareixent a La Publicitat catalanitzada, amb tota regularitat, fins al 27 de març del 1934. En conjunt, doncs, els «Fulls» es van publicar al llarg de quasi disset anys (dotze en català), i es compten per milers. La present antologia naplega uns 280, que reflecteixen duna manera prou àmplia les qualitats que van fer dels «Fulls de dietari» una de les seccions més llegides i emblemàtiques de la premsa catalana anterior a la guerra civil i un model reconegut de periodisme i de llengua literària. Aquestes mateixes qualitats asseguren encara la vigència dels articles de Soldevila. Ho apunta a la nota prèvia Núria Santamaría, que ha tingut cura daquesta edició: «Aquell esperit amb què, avui en dia, Josep M. Espinàs sentreté en el detall menut, al marge de la saragata noticiable; la ironia desengreixant de Ramon Solsona o la perspicàcia amb què Quim Monzó sondeja la nota curiosa en la premsa forastera, per exemple, bé podrien tenir-se per herències, ni que siguin putatives, del periodisme de Soldevila».