Història de l'Esquerra Independentista

A recer del Maig del 68 i de la descolonització, el març de 1969 es fundava oficialment el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, el PSAN. Els seus promotors procedien del Front Nacional de Catalunya, la formació que d’ençà de 1940 va aglutinar l’aleshores anomenat separatisme. El PSAN, però, va aportar a l’independentisme un pòsit revolucionari marxista, poc freqüent tret d’experiències com el Partit Català Proletari dels anys trenta. Els seus objectius es van centrar a assolir la independència, establir un estat socialista i unificar territorialment els Països Catalans. El PSAN va ser el germen del qual anys més tard es coneixerà com l’Esquerra Independentista, unes organitzacions sectorials de tota mena (polítiques, sindicals, juvenils, antirepressives…) que configuren un moviment polític que es reclama hereu dels plantejaments vindicats originàriament pel PSAN.Per primera vegada, aquesta obra recull l'evolució de l'Esquerra Independentista, des de la seva gestació fins a l’actualitat, amb l’objectiu d’oferir al lector una eina que li permeti conèixer amb precisió la seva incidència en l’independentisme català. Amb aportacions de disciplines acadèmiques diverses, des de la història fins a la comunicació, els autors desgranen de forma acurada i resseguint un fil cronològic les dinàmiques internes, els desacords, les confluències o les lluites compartides que han consolidat l’Esquerra Independentista com un moviment polític amb mig segle de recorregut. Allunyant-se de les visions militants, l’obra pretén acostar al lector una visió plural, rigorosa i contrastada inèdita fins avui del que ha suposat l’existència de l’Esquerra Independentista en la política catalana contemporània