I ARA QUE?

El declivi d’Occident va lligat a la concentració de riquesa en poques mans; aquest ha estat l’origen de la crisi actual i serà també el de la propera si es continuen mantenint les actuals polítiques neoliberals. La crisi actual afecta els dos àmbits principals de l’economia: el de la producció de béns i serveis i el de la seva distribució entre els diferents agents econòmics. Pel que fa a la producció, els països més productius, o amb un tipus de canvi artificialment baix, han acabat imposant la seva major competitivitat mitjançant uns superàvits comercials que han originat uns deutes externs colossals als països amb dèficit. Quant a la distribució, una creixent concentració de riquesa en poques mans ha anat inflant bombolles financeres i immobiliàries aquí i allí, l’esclat de les quals ha provocat un posterior decreixement generalitzat i un increment desmesurat de les xifres d’atur i de pobresa. La solució és créixer, però ¿es pot fer si el creixement sostingut i el manteniment dels actuals nivells de producció i consum són físicament impossibles? Què exhaurirem abans, l’hoste social o el planetari? De no establir-se uns intercanvis equilibrats amb el planeta, i entre els països i els seus habitants, l’espècie humana s’aboca a un procés de destrucció. La Catalunya estat és una opció de sortida si es produeix en una nova Europa solidària i justa com la somniada quan érem fora de la Unió Europea i de l’euro.