I VA DECIDIR MARXAR...

Tant Pelegrí de cal Llibertari com Carmeta de ca l'Esperança van nàixer en divendres, quan al poble subsistir era complicat i molta gent passava gana. Pobres! No sabien que el destí els tenia preparat un guió estrafolari, on estava escrit que la desgràcia -de ben joveneta, a ella- i un cop d'estat -a tots dos- els arrabassaria la jovenesa i que quan, refets de la barbàrie de la guerra i dels infortunis, el destí els va voler aparellar per compartir il·lusions i fills, un cobdiciós sense escrúpols els va impedir estar junts. I va decidir marxar... és un relat que es mou entre els límits de la ficció i la realitat, al voltant de Carmeta i Pelegrí. Viuran moments de lluita, injustícia, engany, crueltat, dolor, desconsol, dol, resignació, venjança, passió, tendresa, volença, amistat, patiment, desesperació, infern... Sobretot, patiment. Carmeta i el patiment es van fer companyia des del dia que ella va vindre al món. Potser per això li va ser més fàcil prendre la decisió més amarga de la seua vida.