Imagino Budapest

La vida és un reguitzell de petits suïcidis i accidents mortals. La vida –aquest trajecte durant el qual morim un cop rere l’altre– funciona de la mateixa forma que la poesia. Ambdues comparteixen maquinaris i protocols. Ambdues detesten les paraules supèrflues i pesants que obstaculitzen la recerca de l’ànima. Afortunadament, els viatges ens ofereixen la possibilitat d’accelerar-ne el procés, de desempallegar-nos de capes, vels, tels i tuls més de pressa i amb més facilitat, com si fóssim nines russes o tal vegada vulgars cebes. Tant és. Al final, el cadàver que retorna a casa sempre és diferent del cadàver que va sortir-ne. Si la casuística és benèvola, fins i tot és possible que sigui més bell que l’anterior. Nota del traductor: això que sents, esto que estás oyendo ya no soy yo, es el eco del eco del eco de un sentimiento.

XXVI Premi Guillem Colom de poesia Vall de Sóller 2013.