L ESCALA

Es pot veure l’escala com a metàfora del desig humà d’ascensió. I també com a símbol de l’eix del món: arbre, pilar i cordó umbilical que lliga el món celeste amb el món terrestre. [...] Escala per on pugen i baixen els àngels bíblics, ingràvides, alades figures del món del mig, i s’experimenta el desig d’ascensió com una esperança, com una fe, com un impuls. [...] L’escala en posició horitzontal també és un pont. Els ponts comuniquen dues ribes i també dues realitats. Així, tant les escales verticals com les horitzontals posen en diàleg el món dels vius i el món dels morts, o el temps i l’eternitat, el que mor i reneix, el jo amb el tu, el pas d’una banda a l’altra, el somni i la vigília, el ple i el buit.