La casa de les hores comptades

Existeix la casualitat? Dilluns, 26 de juliol de 1976, festivitat de Santa Anna. És festa major a l’Estartit. L’Ariel i la seva cosina Gràcia han anat al poble a ballar, però no tornaran. No tornaran mai més. Trenta-tres anys més tard, dia per dia, el pare del noi i la mare de la noia troben la mort a la capella de la finca on viuen. Al cap d’un temps, la Dina, pràcticament única supervivent de la família, marxa de la casa espantada. No hi vol tornar més. Febrer de 2014. La Mercè Juanhuix, per mediació de la seva amiga Elisa Dorca, rep l’encàrrec de fotografiar la finca perquè la mestressa la vol posar en venda. Les dues noies hi aniran tres vegades, a la casa de les hores comptades, i cada vegada es trobaran amb alguna cosa inquietant. Un jardiner estrafolari i sorrut que les vigila d’amagat, un home ben vestit, que ningú sap qui és ni com ha pogut entrar i una sepultura, el contingut de la qual les deixarà confoses i plenes de dubtes. I, mentrestant, l’assassinat dels dos vells encara està per resoldre. Hi havia tres persones més, a la casa, aquella nit… Qualsevol d’ells ha tingut ocasió de matar-los. I també hi havia la nena invisible…