LA CLAU D AIGUA

"L'any 2003 es va trobar un manuscrit de final del segle II dC, o sigui, d'època romana, quan les terres catalanes formaven part de la província Tarraconense. El dit manuscrit fa referència a uns fets que suposadament van canviar el curs de la història del món." D'aquesta manera comença una aventura a cavall entre el passat i el present, entre el temps dels romans i els nostres dies, que té com a punt de partida el delta del Llobregat; una aventura en què el Pau, un jove argueòleg, i la Niobé, una princesa arduana, s'han d'enfrontar al poderós déu del foc, Ozhó, i als seus aliats, els tatsunís. Els dos adolescents tindran el suport d'un grapat de personatges de procedència ben diversa: el Fórmula E, l'inseparable i rondinaire amic del Pau; el comandant Dolabella, un expert marí romà; el Xan, un guerrer arduà; i el Verus, el senyor de les àguiles. Les forces dels contendents són molt desiguals: el temible Ozhó té un poder sense aturador, mentre que el Pau i la Niobe no són més que uns adolescents. L'única cosa que pot fer que la balança s'equilibri és l'anomenada Clau d'Aigua, un penjoll forjat per Inve, el déu de l'aigua i germà d'Ozhó. Però la Clau d'Aigua no és un objecte qualsevol: primer de tot, el seu portador haurà de ser capaç d'enfrontar-se a ell mateix, a les seves pròpies limitacions. I, encara que ho aconsegueixi, no està garantit que la Clau d'Aigua sigui el remei definitiu per derrotar Ozhó. Aquesta és una història de superació personal, on l'amistat i la confiança tenen un paper cabdal que reflecteix alguns dels problemes que pateix la nostra societat: la intolerància, la guerra i l'ànsia de poder.