La paciència del minotaure

Evian passeja sol per una València tardorenca al capvespre, immers en les contradiccions d’una vida universitària queja toca deixar enrere i el món del ball que li ha descobert el seu amic Raimon. Uns personatges enigmàtics vénen asacsejar el temps nebulós d’Evian: Andrea, una estudiant alemanya que coneix a la facultat; Kristal Nekone, unaamiga mig eslovena de Raimon de l’ambient de la salsa, i un misteriós borratxo amb una estrella de David penjadaal coll. Evian coneixerà, a més a més, el senyor Vicent Ciscar, un ancià que li descobrirà els llocs de la Valènciade la Guerra Civil i que li parlarà d’un terrible succés de postguerra viscut al carrer La Pau. Com peces que had’encaixar a través de diversos viatges, Evian arreplega a Amsterdam fragments del diari d’Anna Frank; a Cracòviatroba rastres de jueus que escaparen del gueto; a Munic descobreix la senda daurada dels herois antinazis i aFriburg veu el cocodril que trau el cap del canal. I encara hi ha més peces per encaixar: gorres de Lenin a Rússia,quadres de Leonardo da Vinci a Cracòvia, fotografies de nazis de Frísia… Al final del periple, tot acaba a Ítaca,amb el minotaure enfront d’Evian, cara a cara, després de recórrer de punta a punta el laberint. Com Ulisses,Evian ja ha fet el viatge i com Tesseu, ha reconstruït el fil i sap que en trencar el darrer ...