LA PRINCESA QUE BADALLAVA A TOTES HORES

La princesa no parava de badallar i, com que els badalls s’encomanen tant, tot el palau anava amb la boca oberta: el rei, la reina, els consellers..., fins i tot el gat i el gos del jardiner badallaven. El rei tractava d’acontentar la seva filla amb tot el que tenia al seu abast, però els seus intents eren inútils. Un dia, mentre passejava pels jardins, el fill d’un criat de palau va provar d’acostar-se a la princesa i...

Un relat divertit, senzill i eficaç que, amb to poètic, treu gran profit del llenguatge i destaca el valor de l’amistat amb un missatge clar i directe per als lectors: “… ni boles de gelat, ni matalassos de plomes, ni elefantes grogues omplen d’alegria el cor de les princeses tant com un bon amic”.

Un conte per ajudar els nens a reconèixer els valors que els faran gaudir de la infància, en una societat sovint amenaçada pel consum, que oblida la relació, els jocs tradicionals i l’experimentació com a activitats indispensables per conèixer el món i establir lligams afectius.
Les il·lustracions de l’Elena Odriozola presenten un traç delicat i intimista, amb molta personalitat; subtil tant a nivell tècnic com a nivell conceptual.

Premi Nacional d''Il lustració del Ministeri de Cultura 2006

Text de Carmen Gil
Il·lustracions de Elena Odriozola
Traducció del castellà d''Ariadna Martin