LA SALA D ESPERA

A La sala d’espera tot gira al voltant de l’encontre fortuït de tres personatges en un sanatori (manicomi?) que es converteix en espai mental i metafòric, un no-lloc de blancor antisèptica inquietant en què les tres veus visibles (més una d’invisible), situades a la perifèria, esdevenen un altaveu d’una lucidesa espaterrant. Una sala d’espera sense esperança on hi té lloc l’exploració de l’absurd de la vida mundana, la indigestió dels sentiments humans, la certesa en l’escepticisme i el desvirtuament de la raó. Un text de diàlegs enginyosos i monòlegs delirants; de to amargant i profundament irònic. De la riota sorneguera al cinisme distingit passant per un sentit crític amb punteria i sense concessions. La sala d’espera és un bàlsam. És l’atzucac de la consciència. La ruïna de la comèdia.

En La sala de espera todo gira alrededor del encuentro fortuito de tres personajes en un sanatorio (manicomio?) Que se convierte en espacio mental y metafórico, un no-lugar de blancura antiséptica inquietante en que las tres voces visibles (más una de invisible), situadas en la periferia, se convierten en un altavoz de una lucidez estupenda. Una sala de espera sin esperanza donde tiene lugar la exploración del absurdo de la vida mundana, la indigestión de los sentimientos humanos, la certeza en el escepticismo y el desvirtuament de la razón. Un texto de diálogos ingeniosos y monólogos delirantes; de tono amargo y profundamente irónico. De la burla socarrona al cinismo distinguido pasando por un sentido crítico con puntería y sin concesiones. La sala de espera es un bálsamo. Es el callejón sin salida de la conciencia. La ruina de la comedia.