Màtria o barbàrie

Ser dona en una nació ocupada com la catalana proporciona una perspectiva privilegiada de la història dels estats i del patriarcat. Partint d’aquesta premissa, trenta dones de geografies, condicions i professions diferents dels Països Catalans presenten les seves reflexions davant el col·lapse ecològic, democràtic i socioeconòmic que viu la nostra societat. Nascudes entre el 1980 i el 2000, les matriotes van polititzar-se entre l’esclat del Procés independentista i la quarta onada feminista, en moviments i lluites socials. Amb tot, es declaren hereves d’una llarga tradició d’artistes, intel·lectuals i activistes que han volgut conciliar el feminisme i el nacionalisme, resignificant-lo per afavorir una nova manera d’entendre la vida en comú, és a dir, una nova manera de fer política i de dialogar amb el conjunt de la societat.

Alcen la veu des de Castelló o la Catalunya Nord per existir més enllà dels confins administratius imposats. Alcen la veu en tant que lesbianes, racialitzades o discapacitades, perquè volen que els drets de totes siguin una prioritat nacional. Alcen la veu com a pageses, politòlogues, empresàries, sindicalistes, creients, atees… expertes en el seu camp, perquè saben que per construir la màtria es necessiten a totes. I ho fan amb dos supòsits: que la llengua catalana és l’eina més democràtica possible per aglutinar catalans d’orígens diversos i que tot feminisme nacionalista que no facin elles, serà fet en contra seva.