ME N VAIG

ME’N VAIG (Trobes que la casa, vista de fora, no sembla habitada. No saps si és de fusta o de vidre; de tova o de paraules. I et fa por trucar. Podria haver-hi algú, i llavors ¿de què serviria haver trucat? Són les sis del matí. La boira baixa, a poc a poc, els graons de l’escala en un adagio lent: com si tot fos ineludible ja; com si del temps en degotés una elegia muda, sense noses, sense res més per dir, callada, exànime. He endreçat els silencis que no he dit, que no han trobat manera de sortir-se’n: i ara m’adono que el silenci té les mides dels llençols i dels racons on m’he amagat, des de petit; i té les dimensions paradoxals de massa paraules insolents que no em serveixen. Jacint Sala Codony (Manlleu, 1945). És llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Barcelona. Va ser membre del cercle literari Cau Faluga i ha treballat com a mestre de català. En gairebé tres dècades, té més de vint poemaris publicats, i també ha fet traduccions i ha col·laborat en fragments i parts de llibres d''altres autors.