Mi ataúd abierto

Seguint el trajecte traçat en el llibre Robert Lowell: la mirada d'Aquil·les, aquest volum mostra que l'obra poètica del nord-americà és un viatge fascinant del port d'Aquil·les cap a la solitud del Minotaure. Llegir l'evolució de les elegies de Lowell és llegir la increïble revolució que duu a terme. El sofriment en termes existencials arrenca del cos propi i instaura petjades cap a possibilitats de coneixement. El cos funciona com a memòria articulant l'absència de forma tangible. Un procés que consisteix en la desfamiliarització del Minotaure prenent el seu cafè en el bar de la cantonada. Ja no és Teseu qui requereix de la madeixa, sinó que és el mateix poeta qui revisa el seu passat i estira de la madeixa per retrobar-se amb si mateix. És un gran assoliment de l'art i una ironia sublim: la subversió de l'elegia des de la paraula creativa.