No resideixo, visc

Rose Ausländer (Czernowitz, Bucovina, 1901 ? Düsseldorf, 1988) es una de les veus mes escruixidores pero tambe mes lluminoses de l'Europa del segle xx. Forma part de la tradició jueva nascuda de la diàspora i es un testimoni de la barbàrie i l'holocaust. L'escriptura es una recerca de la identitat per aquesta dona, víctima d'exilis, que va viure quatre anys al gueto de Czernowitz. Escriure li donava força per continuar viva entre la perdua múltiple de pàtria, llengua, identitat i família. La seva obra consta de cap a tres mil poemes, que tracten sobre la pàtria, la infantesa i la joventut; el judaisme; la Xoà; l'exili; la llengua com a vehicle d'expressió poetica, com a ofici i com a pàtria, i, finalment, sobre l'amor, sobre la vellesa i la mort. Aquesta selecció, traduda per Feliu Formosa i amb proleg de la professora Heike van Lawick,á posa a l'abast del lector l'obra d'una de les mes grans autores -i víctima de les mes grans desgràcies- del segle passat. Amb el suport del Departament de Cultura. á