No tot foren flors

És un relat que abriga un espai de quatre anys, els que van de 1936 a 1940, protagonitzats per Mariona, l'alter ego de Maruja Alfaro, que fa memoria de la infantesa des de la percepció que en te la persona adulta des de la seva actualitat. D'aquesta manera, el relat esdeve el retall d'una epoca a traves dels ulls perplexos d'una nina davant l'atrocitat de la guerra, pero tambe amb tota la il·lusió de viure. A l'epíleg, l'autora revela que Mariona i la gent que l'envolta varen existir com tambe existiren els seus afanys, les seves lluites, el bagatge immens d'humanitat que portaven sobre el coll. Des de la seva enorme sensibilitat i des del seu coratge, el missatge de Maruja Alfaro, una dona que sap que no tot són flors i violes en aquest món, es clar: la vida no es una passió inútil.