Nostàlgia de la llum

Elogiada per guanyadors del Nobel, com ara T. S. Eliot o Eugenio Montale, Antonia Pozzi ha estat considerada una de les veus més originals de la literatura italiana moderna tot i no haver publicat mai res en vida. La seva obra, que veié la llum anys després que se suïcids el 1938, amb només vintisis anys, demostra que visqué la poesia ôcom les venes viuen de la sangö. Els seus són uns versos plens de musicalitat que oscil·len entre la vida terrenal i lÆespiritualitat; entre la contemplació dÆuna natura indesxifrable i lÆombra inesquivable de la mort, que ressona de forma escruixidora en els poemes en què la jove conversa amb els seus fills nonats. La puresa del so i de la imatge dÆaquesta extensa antologia, formada per més de cent setanta poemes, es pot llegir com una mena de biografia de lÆnima humana; o, si més no, com un itinerari a través de ferides insondables i que, contra tot pronòstic, ens porta cap a la llum redemptora.