Edicions de 1984- 9788418858864
A recer de les ogives gòtiques esveltes i majestuoses de la catedral de Notre-Dame, l’any 1482 es teixeix a l’entorn de tres personatges una teranyina d’obsessions fatals. El campaner de l’església, en Quasimodo, el geperut marginat de tothom per la seva infinita lletjor, s’ha enamorat perdudament de l’Esmeralda, una gitana encisadora que canta i balla pels carrers i que viu embruixada per un oficial de la guàrdia reial. Per la seva banda, l’ardiaca Claude Frollo, a qui en Quasimodo deu la vida, home auster i taciturn que «ha tastat totes les pomes de l’arbre de la ciència» i encara no n’ha tingut prou, es debat violentament entre la seva vocació religiosa i una passió d’amor sinistra i irresistible per la mateixa Esmeralda. Tota una rècula d’altres personatges desfilen per aquesta recreació de la història de la bella i la bèstia, des del rei Lluís XI fins als baixos fons de vagabunds, lladregots i pidolaires de París, que protagonitzaran un assalt nocturn èpic a la catedral.
En aquest veritable monument literari del 1831, Victor Hugo retrata amb una vivor extraordinària el París medieval, sotmès als ritmes que marcaven les campanes de Notre-Dame i d’una riquesa arquitectònica de la qual l’autor lamenta la pèrdua i la degradació.
Un viaje sin límites hacia el corazón de una familia
«Hay familias que llevan años empapadas en gasolina bailando sobre un lecho de plásticos y papeles viejos sin que nadie, por pudor o por piedad, se anime a tirarles una cerilla encendida».
Especificaciones del producto
Victor Hugo (1802-1885) nació en Besançon, Francia. Educado en escuelas privadas de París, empezó a escribir siendo muy joven. Poeta, novelista y dramaturgo, llevó a sus obras su espíritu inconformista, que sazonó con grandes dosis de sentimentalismo y anécdotas históricas. En sus obras, exponentes máximos del romanticismo literario, siempre volcó su ideología liberal, que le obligó a exiliarse de su país en más de una ocasión. Tras el volumen de poesía Odas y poesías diversas (1822), las novelas Han de Islandia (1823) y Bug-Jargal (1824), y los poemas de Odas y baladas (1826), escribió Cromwell (1827), extenso drama histórico, y Marion de Lorme (1829), obra teatral censurada por ser demasiado liberal. Pero no fue hasta 1830, con la publicación y el estreno de Hernani, posteriormente adaptada por Verdi, cuando logró el reconocimiento del público y de la crítica. A Hernani siguieron la novela Notre-Dame de París (1831), la obra teatral El rey se divierte (1832, adaptada por Verdi en Rigoletto), Lucrecia Borgia (1833), Claude Gueux (1834), Ruy Blas (1838) y Les Burgraves (1843), también obra teatral, que le supusieron su ingreso en la Academia Francesa en 1841. Durante el Segundo Imperio emigró a Bélgica, donde escribió la sátira Napoleón el pequeño (1852), el poema épico La leyenda de los siglos (1859-1883) y terminó la que sería su obra más extensa y famosa, Los miserables (1862). Regresó a Francia en 1870, donde siguió publicando: El noventa y tres (1874) y El arte de ser abuelo (1877). Murió en París, y sus restos fueron expuestos en el Arco de Triunfo y luego trasladados al Panteón, donde fue sepultado junto a las mayores celebridades francesas.
Otras sagas o series que te pueden interesar
¡Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en 20€*!
Los libros más vendidos de Narrativa extranjera