Pols de terrat

Pols de terrat parla d'un món passat però ben viu, i ens l'ofereix, com si fos nou de trinca, en disset narracions. És un món literari, és clar que sí; i, com a món literari, té aquella mena de riqueses d'estil i d'argument que permeten al bon lector de treure'n tot el partit. Però el món de Pols de terrat és també, o ho va ser, un món real, una ciutat en creixença en uns temps de creixença personal i col·lectiva: l'Hospitalet de Llobregat a la dècada dels cinquanta i a la dels seixanta. Pols de terrat fa reviure aquest escenari històric perquè els personatges hi adquireixin una autenticitat corprenedora: perquè els nens hi juguin i els adolescents s'hi coneguin i els joves s'hi obrin camí, mentre els més grans recorden. Aquest és un dels mèrits que van fer que Pols de terrat obtingués un premi important el 1979. Els anys no han fet perdre gens de qualitat a l'escriptura de Joan Casas, que avui, amb plenitud de forces, ens convida a redescobrir un valor irrenunciable.