📗 Libro en catalán TANTA TINTA TONTA

Dibuixant des que té ús de raó i fins que la perdi. Va venir al món a Salas de los Infantes, a terres del "Mío Cid", l'any 1965. El seu naixement com a ninotaire s'esdevé mitjans dels vuitanta, a la revista local El Pont de Fusta. En aquella època funda amb altres dibuixants el Col·lectiu Cul Actiu. Editen la revista Sopes d'All. Acaba la carrera de Químiques el 1990 i decideix ironitzar sobre els personatges de la política. El mateix any entra al Nou Diari com a humorista de contraportada fins que el diari fa fallida. Des de 1997 és l'encarregat de l'acudit al Diari de Tarragona, degà de la premsa espanyola. També col·labora en aquella època i durant diversos anys amb els setmanals Clàxon i Espais 7. Els seus acudits i caricatures va tacar les pàgines de La Mañana, El Segre i La Vanguardia. Va entrar al portal "Worldonline". És col·laborador del portal d'humor gràfic: www.humoralia.org i ho va ser de "Afectos colaterales", el seu ex-suplement del dilluns. Ha il·lustrat el llibre de contes Terratarragona i l'univers amb textos d'Àngel-O. Brunet, la Història de Vila-seca i el llibre L'imaginari popular en la llegenda del Rescat de les cent donzelles. L'any 2002 va publicar junt amb el Xavier Graset el llibre Tanta tinta tonta i va rebre la Petxina Daurada, distinció del Col·legi de Periodistes de Tarragona a aquells professionals que han destacat especialment en el desenvolupament de la seva feina. Al març de 2003 surt al carrer el Tanta tinta t'unta, una continuació de l'anterior i al gener del 2004, l'Anuario 2003 que repassa els 12 mesos amb l'acidesa característica del periodista i amic Gustavo Hernández i les millors vinyetes de Faro. Durant la primavera de 2004 contraataca amb Aznarografia un repàs dels vuits anys d'A.P. (Aznar presidente) amb textos del Graset. A la tardor del 2003 surt a MésTV, la televisió de Tarragona, la primera tira de dibuixos animats amb ...