Trencadissos d’arena

Poemari que neix de l’absència. La pèrdua del pare, el seu pilar de vida. Del dol neixen uns poemes que a través de la contemplació de la natura, es transformen en pau interior , en l’acceptació de la vida , i la mort com a indestriables l’una de l’altra , com a necessàries l’una per a l’existència de l’altra.