ULL DE BRESSOL

Ull de bressol és el renaixement en la paraula poètica que acull i arrecera, que posa ordre al present amb voluntat d’encetar noves vies. En el vers habita la memòria punyent, l’emoció del reencontre, l’anhel i la indesmaiable esperança per deixar enrere el dolor, per donar pas a la dona valenta i forta que basteix un món sobre les despulles del passat. La poeta, amb pas insegur però ferm, proclama amb l’epígraf de Vladimir Holan que La primera que s’alçarà serà la mare… I Serem de nou a casa, quan s’han guarit les nafres, quan la mirada neta contempla l’espectacle de la vida, la pròpia i la de les persones que importen. Aquest segon poemari de Marisol Moll continua en el to intimista i confessional del primer —Arrelada a la vida, Edicions del Sud, 2021— però va més enllà: passa factura als fantasmes que la segrestaren en èpoques d’extrema fragilitat humana, quan s’és una xiqueta, una adolescent, per a aprofundir en les troballes de la vida adulta. L’obra es vertebra al voltant de tres eixos, com tres punts de suport arquimedians, des d’on alça el propi món: els versos del haiku Ull de bressol / que arrelat a la vida / a ser m’empenys. L’autora prova amb mètriques clàssiques —el sonet, els alexandrins o els decasíl·labs—, en companyia d’altres de factura oriental —haikus i tankes— o populars.