Un testimonio más

Aquest any de la Memòria Històrica és el moment adequat per a treure a la llum diferents testimoniatges de les vicissituds que van passar una gran part dels espanyols que van haver d'exiliar-se després de la Guerra Civil. En aquest cas, es tracta de les memòries que va escriure Fausto Jiménez, un valencià que va passar la frontera amb l'Exèrcit Republicà, va ser fet presoner en la Resistència contra els alemanys i deportat al camp de concentració de Buchenwald, on va participar, com a membre del Partit Comunista, en el seu alliberament. Però potser, una de les característiques d'aquestes memòries siga la d'intentar passar ràpidament per aquests successos «dantescos» per a centrar-se més en la militància com a responsable comunista en el període que va des de l'alliberament fins a la dècada dels vuitanta, i en la seva labor de conscienciació política i social realitzada entre els emigrants espanyols que van arribar entre 1957 i 1980.