Unes quantes coses boniques

Esclaus d una vida que no ens permet ni una estona de recolliment, viatgers a la quinta forca perque ens diuen que estem globalitzats, cosmopolites gairebe per imposició, arraconem massa sovint, inconscients, tot allo que ens toca mes de prop: els rius i els pontarrons de la infantesa, els camins i els boscos on naixia l aventura, la primera vegada que vam veure el mar i la neu, les rondalles dels avis, les lectures captivadores de la joventut... Aquest llibre es, sens dubte, el millor antídot contra aquest afany espontani nostre d amagar, amb les cendres de l oblit, el que ens ha fet tal com som.