UTER

Úter no és de cap manera un poemari sobre la maternitat. És un poemarisobre la vida. I és també un poemari sobre la mort. O sobre ladestrucció, la pèrdua, la desaparició de tot allò que en algun momentés i existeix. Com la natura que mor i renaix, els humans superem ladesfeta amb dues ferramentes potents: l’amor i la paraula. Aquestano és, però, una paraula poètica —lluny de la intenció de l’autor feruna reflexió metapoètica sobre la paraula. Es tracta de la paraulahumana, ara i ací, de vegades reduïda al gest i al silenci, conduint-nosen l’únic autèntic viatge de retorn a l’origen de tot plegat.Úter no és de cap manera un poemari sobre la maternitat. És un poemarisobre la vida. I és també un poemari sobre la mort. O sobre ladestrucció, la pèrdua, la desaparició de tot allò que en algun momentés i existeix. Com la natura que mor i renaix, els humans superem ladesfeta amb dues ferramentes potents: l’amor i la paraula. Aquestano és, però, una paraula poètica —lluny de la intenció de l’autor feruna reflexió metapoètica sobre la paraula. Es tracta de la paraulahumana, ara i ací, de vegades reduïda al gest i al silenci, conduint-nosen l’únic autèntic viatge de retorn a l’origen de tot plegat.