XORCA

Xorca és un dispositiu incòmode, és allò que no. És la deshonra, la vergonya, la represàlia; un artefacte d’adoctrinament imprescindible. El que no s’anomena no existeix i allò que es gosa anomenar per definir-se estèril existeix, fa por i serveix de blanc perfecte, especialment per referenciar l’hegemonia productivista, reproductiva, útil i honorable. Xorca és l’experiència del cos que es viu, que es contradiu, que se satura, es doblega o blasfema. Que tria, anhela, pateix o es fusiona.