Cinta Arasa

Barcelona, anys vint del segle passat. La Merce es una adolescent inquieta i observadora, amb un món interior molt ric. Dedica tot el dia a ajudar la mare en les tasques domestiques, i gairebe nomes surt per anar a comprar. Encara te molt viu i molt coent el record de l'avi, que ja fa dos anys que va morir. Potser era la persona que mes ha estimat. Ell li va transmetre l'amor a la llengua catalana, i potser per ell i pel seu llegat, aquesta noieta del Putxet esta a punt d'emprendre una aventura de lluita per un dret fonamental: el d'escriure i viure plenament en catala.

Fa molts anys, al nostre país vivien persones vingudes del sud de la Mediterrània i de l’Orient Mitjà. Arreu feien creixer horts i jardins meravellosos, fins que una greu sequera va amenaçar les coll

Sents les orenetes? Ja són aquí. Les ha dut la primavera de bon matí. Però a més d''orenetes, la primavera també transforma la natura i el paisatge. Et convidem a gaudir de l''esclat de llum i color

El sol aviat se''n va.Cauen fulles sense parar.Catifa marró...És la tardor!El sol aviat se''n va.Cauen fulles sense parar.Catifa marró...És la tardor!

Us han dit mai que esteu a la lluna? A l’Ahmed, li ho repetien cada dia... I no li importava gaire aixo, perque n’estava enamorat, tan enamorat... que se n’hi volia anar! Pero la seva avia, una savia pastissera, sempre li deia que les coses mes bones i boniques de la vida no s’havien de buscar tan lluny... Voleu saber per que?

L''hivern ens ha vingut a visitar. Quin fred que fa! Abriga''t bé. Veuràs que divertit pot ser!L''hivern ens ha vingut a visitar. Quin fred que fa! Abriga''t bé. Veuràs que divertit pot ser!

L''Aloma ens descriu un somni ple de referents quotidians i també fantàstics, cosa que mostra que els somnis són un fet habitual perfectament integrat en el món dels infants.L''Aloma ens descriu un s

Cinta ArasaQuè faríeu si un dia us llevéssiu i al cel, en lloc del Sol, hi hagués una taca grisa? Tindríeu temor sense gens de llum? A la ciutat on viu Gemma el Sol ha desaparegut i ningú no sap què

.

Tendra historia que parla sobre el respecteper la natura i els animals.L''Aloma, una nena de set anys, estava convençuda que era la millor mestra que un petit esquirol podia tenir per aprendre tot el que un animal com aquest ha de saber per creixer. El dia que en va trobar un -el Gla-, l''Aloma va decidir que l''esquirol es quedaria a viure a casa seva, per mes que tothom li digues que calia que visques al bosc, amb els altres esquirols. Pero l''Aloma no en volia ni sentir a parlar, de dir adeu al seu nou amic; per aixo va decidir convertir-se en la seva mestra. Pero... es pot ensenyar un esquirol a ser un esquirol?Tendra historia sobre el respecte per la natura i els animals, sobre l''amistat i els sentiments que l''acompanyen, com ara l''amor, la complicitat, el respecte i, tambe, l''enyorança quan cal dir adeu.L''Aloma, una nena de set anys, estava convençuda que era la millor mestra que un petit esquirol podia tenir per aprendre tot el que un animal com aquest ha de saber per creixer. El dia que en va trobar un -el Gla-, l''Aloma va decidir que l''esquirol es quedaria a viure a casa seva, per mes que tothom li digues que calia que visques al bosc, amb els altres esquirols. Pero l''Aloma no en volia ni sentir a parlar, de dir adeu al seu nou amic; per aixo va decidir convertir-se en la seva mestra. Pero... es pot ensenyar un esquirol a ser un esquirol?Tendra historia sobre el respecte per la natura i els animals, sobre l''amistat i els sentiments que l''acompanyen, com ara l''amor, la complicitat, el respecte i, tambe, l''enyorança quan cal dir adeu.

El sol arriba fins a l''últim racó.És l''estiu: platja, piscina i molta calor!El sol arriba fins a l''últim racó.És l''estiu: platja, piscina i molta calor!

Al meu terrat hi ha el gat Bernat. Es fa el pinxo i viu sol..., però no és fàcil la vida al carrer: avui passa gana i demà també. Aquesta matinada ha despertat tot el veïnat. Com ha miolat! A la panx

«Les fades són calbes!» crida un dia Valèria a l’escola. Vol defensar-se i defensar sa mare. A partir de llavors les dues juguen a inventar-se una història de fades, desitjos i encanteris perquè la m

Diuen que fa molts i molts anys, els habitants de Montblanc no es llevaven amb el cant del gall ni amb el despertador. Cada matí els desvetllaven uns brams, uns crits i uns esgarips horrorosos, terribles, horribles, que glaçaven la sang. I una pudor de fum i socarrim pitjor que el tuf duna galeta cremada al forn. No tenien un volca a la vora, ni un incendi al bosc del costat. No. Hi tenien una cosa pitjor: un drac ferotge.

Dicen que, hace muchos años, los habitantes de Montblanc no se levantaban con el canto del gallo ni con el despertador. Cada mañana, unos bramidos terribles y un tremendo olor a quemado les helaban la sangre. Y no tenian un volcan cerca, ni un incendio en el bosque de al lado. No. Tenian algo peor: ¡un dragon feroz!

LAloma, una nena de set anys, estava convençuda que era la millor mestra que un petit esquirol podia tenir per aprendre tot el que un animal com aquest ha de saber per créixer. El dia que en va trobar un, lAgla, lAloma va decidir que lesquirol es quedaria a viure a casa seva, per mes que tothom li digues que calia que visques al bosc, amb els altres esquirols. Pero lAloma no en volia ni sentir a parlar, de dir adeu al seu nou amic; per aixo va decidir convertir-se en la seva mestra. Pero... es pot ensenyar un esquirol?Tendra historia sobre el respecte per la natura i els animals, sobre lamistat i els sentiments que lacompanyen, com ara: lamor, la complicitat, el respecte i, tambe, lenyorança quan cal dir adeu.

La mare del Ferran mai té temps. Sempre va mirant el rellotge i dient: «Anem molt justos!». El Ferran no es deixa anar de la ma mentre corren d'un lloc a l'alt re, del matí a la nit, de dilluns a diumenge. Però un dia el seu tiet li porta un elefant de peluix de l'índia.

De totes les nacions se n'expliquen uns orígens més o menys llegendaris. També del naixement de Catalunya se n'expliquen moltes, de llegendes. Cinta Arasa i Carles Arbat han anat resseguint el llibre que va escriure el cronista Joan Gaspar Roig al segle XVII, n'han triat les millors histories i us les han volgut tornar a explicar.

A l’estiu, Aran descobreix una sensació difícil d’explicar, com si les ones de la mar se li clavaren en la panxa.Aran recorda les millors vacances de la seua vida, l’estiu que va conéixer Quim, Gertr

La mare de Ferran mai té temps. Sempre va mirant el rellotge i dient: "Anem molt justos!". Ferran no li solta ma mentre corren d'un lloc a l'altre, del matí a la nit, de dilluns a diumenge. Però un dia l'oncle Pere li porta un elefant de peluix de l'Índia. Quan l'home li conta com viuen els elefants, queda encisat. Voldria que sa mare fóra un elefant! Què podria fer?