Eva Santana Bigas

Per commemorar els cinquanta anys de l'arribada de la humanitat a la Lluna algú s'ha inventat un projecte internacional escolar anomenat "MOON 50". I la meva escola s'hi ha apuntat! Per si no fos prou horripilant fer un projete per grups, a sobre m'han fet coordinador. Si jo no se ni coordinar-me la roba! I com que encara no he apres a dir que no, he fet cara de lluç, he obert la boca com un peix i no he dit ni mu, en lloc de dir un gran i rotund "NO!". I ara estic en un bon embolic. I l'unica cosa que em sona de la Lluna es quan en Fuet, el meu tutor, em veu despistat i clava un crit que em rebenta els timpans: -Oriol Peris, estas a la Lluna!!!. Aixo no pinta gens be ...

L'Oriol s'adona que haura de posar-se les piles si vol fer be el treball que els han encarregat a classe, 10 coses que jo puc fer per salvar el planeta, perque a casa seva no hi te bons exemples: "Reduir el consum d'aigua? La meva mare te una llista de reproduccio amb 175 cançons horroroses i no surt de la dutxa fins que no les ha cantades totes de dalt a baix. Reciclar les escombreries? A casa meva no diferencien entre una llauna i un tros de cartro, es pensen que tot esta fet del mateix. Soc jo el pobre desgraciat que baixa les escombreries i es dedica a separar-les davant dels contenidors"

A la mostra de robotica hi havia almenys trenta participants!. Tots tenien un cartellet amb el seu nom i amb les seves habilitats. Hi havia la Teresina, que sap embolicar una troca de llana; en PET-1000, que pot trobar una peça de construccio dins d'una galleda amb serradures; la Lali, que balla al ritme de la musica, i l'R-25, que du mostatxo i toca el xilofon. Hem deixat en Nicasi ben col.locat amb el seu cartellet: "Nicasi. Robot Multifuncions".

Per fer feliç la meva amiga Lis, faria qualsevol cosa, fins i tot anar a un escape room. Ara, si m'haguessin dit qui ens hi acompanyaria, potser m'ho hauria pensat dues vegades, o tres, o quatre... Perque una cosa es que et tanquin en una gabia i una altra de molt diferent que t'hi tanquin amb una hiena enrabiada. Algu em pot ajudar a sortir d'aqui???

Mentre anàvem cap a l'escola, la Lis m'explicava, superemocionada, que seria fantàstic participar als Jocs Olímpics Escolars. Per sort, crec que no podré participar-hi. És cert que és molt incòmode h

Falta molt per arribar?. Un conte i uns quants consells per capgirar la situació amb humor i sense conflictes.

Per que es blanca la neu, si l'aigua es transparent?. Quin gust deu tenir?. Deu ser gaire freda?. Dura?. Aspra?. La Lis i jo hem anat a la biblioteca a buscar un llibre per aprendre a esquiar, un per fer iglus i un de supervivencia a l'Himalaia. Casa meva sembla un quarter general d'alguna expedicio perillossissima. Feu una llista del que us endurieu si haguessiu d'anar a peu fins a la Patagonia o en globus a l'Antartida, i encara us quedarieu curts. I es que ... ANIREM UNS DIES A LA NEU!!!

No hi ha cap cas prou difícil per a l'Agència de Detectius El Bunyol. Ni el cas dels Deures Equivocats, ni el cas dels Deures Desapareguts, ni el cas dels Deures Segrestats, ni tampoc el cas dels Deu

-Deixa aquest llibrot, que se't farà malbe la vista, i baixa les escombraries! -em crida ma mare, quan veu que faig deures. Sempre espera que tregui els llibres per enviar-me al súper. Sort que a la

Quan penso en una festa amb classe se m'acut una cosa molt divertida pero elegant. La meva mare, per variar, pensa en una cosa desmesurada. El meu pare mai no pensa, i la Lis... be, la Lis s'ha agafat aixo de "classe" massa al peu de la lletra. Si les coses ja no eren facils amb un nou germanet a la familia, imagineu-vos com poden arribar a ser amb 999 persones a casa i una criatura a quatre grapes! Si voleu idees per a la vostra festa d'aniversari, aqui en trobareu algunes que... NO HEU DE PROVAR!

IL·LUSTRACIONS D'EVA SANTANA Per que els catalans estem tan obsessionats amb la caca? No se'ns en va una mica de les mans tanta pirotecnia? Com a catalans, probablement mai hem dedicat ni un segon a reflexionar sobre algunes d'aquestes coses tan nostres. Fins que algu de fora no ens hi fa pensar no ens comencem a fer preguntes i ens adonem que si, que potser instal·lar un home anant de ventre al costat del nen Jesus no es gaire habitual, ni tampoc que el burro sigui un simbol nacional... AQUEST LLIBRE SORGEIX DEL FART DE RIURE ENTRE UNA ESCOCESA I UNA CATALANA QUE UN DIA VAN DECIDIR FER UNA PINZELLADA SOBRE QUI SOM ELS CATALANS, QUÈ ENS AGRADA, QUÈ ES DIU DE NOSALTRES I COM ENS COMPORTEM COM A ESSERS SOCIALS. Llengu?es de gat? Dos quarts i mig de cinc? Programes de bolets en prime time? Queden sorpreses per a un catala? * S'hi tracten diversos temes: peculiaritats de les tradicions catalanes i el catala, pinzellades de la historia de Catalunya amb clau d'humor, persones i personatges destacats, etc. * Edicio simultania en catala i angles (_Cossetania Edicions_).

Just why are the Catalans so obsessed with poop? And have you seen how carried away they get with pyrotechnics? As Catalans, they probably haven't given these things a second thought. It's not until someone begins to question them that they realize that placing a man pooping next to the baby Jesus in the nativity scene is perhaps not that common, nor is having a donkey as a national symbol. This book's roots lie in the laughs shared between a Scot and a Catalan who one day decided to try and paint a picture of the Catalan people. What are they really like? Where do some of their customs and habits come from? Cat's tongues? Two and a half to five? Programmes about mushrooms on prime time tele? Warning -prepare to be entertained!

Històries plenes d’humor, emoció i un bon grapat d’il·lustracions que donen vida al text i esdevenen un conjunt inseparable. La meva família està formada per membres que queden molt lluny de la perf

Si la meva mare no hagués guanyat l’estoig professional de maquillatge de la perfumeria Mirall, potser no hauria passat res. Però la dona sempre té sort, com les bruixes… Si no hi hagués hagut aquell

Un intercanvi! Crec que mai havíem cridat tant pels passadissos. Tots estàvem tan esverats que era impossible fer-nos callar. Jo patia, es clar, perque no sabia com explicaria aquest viatge als meus

La Lis diu que podria caure'm una tifa damunt del cap i no me n'adonaria ni que em mirés al mirall. El meu germà Manel diu que soc ruc. I la meva mare, quan deixo d'escoltar-la i començo a pensar en